dimarts, 24 de setembre del 2013

Lleida, prepara't que venim!

Ei ja tornem a se aquí! Suposo que heu notat que ens hem agafat uns dies de vacances. Bé, dic vacances per no dir "no hem pogut publicar perquè estàvem a tope de feina".  
Fora conyes, després de la residència que vam estar fent durant vint dies a Tàrrega, vam seguir treballant a Lleida durant les dues últimes setmanes d'Agost. Ens han passat tantes coses durant aquesta segona residència que no sabria com explicar-vos... 
Imatge d'un dels passis a Tàrrega

Per fer-vos un resum: la primera setmana d'assaigs la vam fer a la torre del Teixi, El Magatzem... tot semblava normal fins que vam veure que el  Rayo (el cavall del germà del Teixi) era l'amo de la casa... Sembla broma però era un pesat, es posava al mig tota l'estona, podies estar esmorzant tant tranquil i de sobte et venia el cap d'un cavall i es menjava tot el que trobava. Molt fort. 
Bé, i la segona setmana la vam passar entre olivers a Tamarit, a la torre de la Sandra, La Madalena. També semblava tot normal fins que vam veure que les habitacions no tenien porta, tenien cortina... ja us podeu imaginar que a les nits allí no dormia ni cristo! 

Finalment va arribar el moment de l'estrena a Tàrrega. Mare meva, crec que mai havíem estat tant nerviosos. Crec que no ens vam creure que estàvem a la Fira fins que es va acabar...

Les nostres acreditacions
Realment l'experiència a Fira Tàrrega va ser brutal, ens va deixar eufòrics. Mireu si és així que quan vam acabar l'últim passi vam anar a sopar al xino (al que anàvem cada dia) i després ens en vam anar al MAKOKI! Però això no va ser tot... després d'anar al Makoki, estàvem tan emocionats i teniem tan poques ganes de marxar que ens en vam anar a un parc a juga... si, si... a jugar.



I per això, després de l'estrena a Fira Tàrrega ens disposem a petar-ho a Lleida, la nostra ciutat!
Així doncs ens podeu venir a veure al Teatre de l'Escorxador de Lleida els dies 28 i 29 de Setembre. Entrades a la venda a la taquilla del teatre de 17 a 21h!

Us hi esperem a tots, nosaltres estarem  molt motivats!




diumenge, 14 de juliol del 2013

Cyborg

"La palabra cyborg del acrónimo en inglés cyber (cibernético) y organism (organismo), organismo cibernético, se utiliza para designar una criatura compuesta de elementos orgánicos y dispositivos mecánicos generalmente con la intención de mejorar las capacidades de la parte orgánica."

A un dia de l'assaig obert i d'acabar la residència creativa, el cansament i els nervis s'apoderen de nosaltres i ens fan fer coses estranyes. Després d'estar treballant tota la setmana de forma intensiva ens vam prendre un dia de descans. Tot va començar com un dia normal, però poc a poc vam anar descobrint que aquell divendres no seria un divendres qualsevol...

Durant el matí vam tenir temps d'anar a comprar al Lidl (mejor precio y calidad) i poca cosa més perquè ens vam despertar molt tard. Mentre l'Ori treia diners la Tània (ens ha vingut a fer una visita), l'Isaac i jo (Sandra) esperàvem a fora, i allí ens van passar cosetes. Primer de tot vam veure una noia que era la viva imatge de la Barbie. Una rossa espectacular amb un vestit rosa que baixava pel carrer amb uns talons rosa. Va ser una imatge genial, així explicat no sembla gens genial però... bé és igual!

La Barbie

Després de veure a la Barbie un senyor Targarí de tota la vida ens va començar a preguntar qui érem, on anàvem i perquè ho fèiem. Sí, terrorífic... El més curiós és que al arribar al Lidl ens el vam trobar allí també! És a dir, súper fort ja que nosaltres anàvem amb les bicis... Com un senyor Targarí de tota la vida d'uns 60 anys pot arribar al Lidl caminant abans que uns joves amb bicis!? Terror en la piel.

A la tarda havíem d'anar al lloc per a arreglar uns temes tècnics, però just al marxar, al mateix pati de l'escola pia l'Isaac va caure amb la long i es va fer mal... bastant mal de fet. Al caure es va clavar la càmera (la go pro) a la jamona. Ara l'Isaac té el mote de "Er Cojo".

Al arribar al lloc vam trobar un rotllo de paper de plata tamany industrial i ... Vam transformar l'Isaac en un cyborg, deixant-li de part humana la seva cama coixa i la cara.








Després de fer-li mil fotos vam anar cap a casa a dutxar-nos i posar-nos guapets perquè feien un festival de música (el Paupaterres) i vam anar-hi a fer uns bailoteos.

Bé, no m'allargo més... Si us haguéssim d'explicar totes les tonteries que fem... no acabaríem mai! Només dir-vos que "los cerebros estan fritos" i que demà tenim l'assaig obert i estem mooolt nerviosooos!!!!




dimarts, 9 de juliol del 2013

Cris - Nico, Nico - Cris

Bones tardes!
Aquí seguim,  a Tàrrega, a sis dies de l'assaig obert i d'acabar la residència. Comença el compte enrere i nosaltres no parem de treballar. Per sort aquests últims dies hem tingut els matins més lliures per a poder descansar. 

Tàrrega, ara per ara, casa nostra

L'exèrcit de formigues
Ah! heu de saber que al lloc d'assaig (espai Si-Chef ) hi ha un niu de formigues espectacular. Les observem cada dia i les ajudem en la seva tasca estiuenca d'agafar menjar. Creiem que pel Setembre ja tindrem un exèrcit gegant de formigues... 
Mireu, són aquestes. Són molt simpàtiques, oi? Treballen moltíssim. Les estimem.


Degut a la calor que està fent hem hagut de canviar els horaris d'assaigs per a evitar les hores puntes de solana. A més a més hem adaptat una sala de l'escola pia (casa nostra) per a poder fer les primeres horetes d'assaig. 
En realitat el que ho passa més malament amb la calor és el Teixi... Pobre va amb el seu vestuari de pollo verde i cada assaig experimenta la sensació que viuen els practicants de Ioga Bikram. Vamos, que acaba suadissim. Mireu si és així que la seva samarreta passa de gris a gris fosc...
Como se lo curra, no? Imagineu-vos estar així! És el més valent de tots, eh!

El antes y el después


Oh! us hem d'explicar una cosa! Hem desmentit el gran mite... El Nico i la Cris no són la mateixa persona... sí, nosaltres també ens vam decepcionar una mica, però ens hem recuperat del cop. De fet ha estat molt millor! D'aquesta manera hem pogut treballar amb els dos at the same time! Us facilitem una imatge on es pot comprovar que són dues persones diferents. 

Nico                                                                         Cris                                                               Jorge
Bé i per acabar us deixem amb un vídeo estrany que hem trobat per internet i que esperem que us agradi molt :)


diumenge, 7 de juliol del 2013

Set del set siveret

Uno de Enero, dos de Febrero, tres de Marzo, cuatro de Abril, cinco de Mayo, seis de Junio, siete de Julio San Fermín. A Tàrrega hemos de ir, con una bici, con una bici, a Tàrrega hemos de ir, con una bici i un monopatín! 

La bici
El monopatín



















Ahir va marxar el Nico i va arribar la Cris (és possible que siguin la mateixa persona). A més a més també han vingut els Ponten Pie que són molt simpàtics i han portat un carabassó gegant que no cap a la nevera, de fer li hem hagut de tallar la punteta per a que entrés al frizer. 

Aquest matí hem tingut temps lliure per a repassar text i jugar. El Jorge i la Cris han anat a un bar a fer una repassada al text però han tornat de seguida perquè a Tàrrega ha arribat la onada de calor i s'han marejat de sincope. 

Al tenir el matí lliure hem netejat roba bruta i hem descobert un barnús de color rosa molt suau. Sospitem que és dels Insectotropics (si algun Insectotropic llegeix això i vol recuperar-lo que es posi en contacte amb nosaltres)

El barnús en qüestió

Per cert! no us hem explicat el súper dinar que ens vam fer l'altre dia! Vam anar a un bufet lliure molt bo. Mireu que contents estem a la foto que ens vam fer. (El Jorge surt una mica estrany però no us preocupeu, està bé).

Tots súper contents perquè no hem de cuinar ni netejar

Per acabar us deixem amb dues cançonetes que últimament no parem de cantar:
La primera és la de la de la Amy Macdonald, aquella que va estar tant de moda fa uns estius. El Rafa i jo (Sandra) sempre que estem amb la guitarra acabem tocant aquesta cançó i fent una mena de jam session a partir d'ella. 
I la segona és una de Mago de Oz que també va estar molt de moda en la seva època. Aquesta la volem dedicar als nostres companys de Ponten Pie perquè si us fixeu en la lletra diu: "Ponte en pie alza el puño y ven...". Esperem que us agradin.

Fins aviat!!

Cançó 1 (Amy Macdonald -  This is the Life)



Cançó 2 (Mago de Oz - Fiesta Pagana)



divendres, 5 de juliol del 2013

Mañaneo

Bon dia a tout le monde!
Quin dia més bonic fa a Tàrrega i quines ganes de seguir treballant! Ens hem despertat amb la llum del sol i el cant de les orenetes. L'olor a cafè i a magdalenes envaeix  la cuina i ens carrega les piles per afrontar un nou dia de treball, creació i esforç.



Bé, prou bromes. Fa una calor angoixant i ens hem despertat amb les alarmes dels mòbils a tota canya. Les orenetes semblen Los Pájaros de Hitchcock i l'esmorzar és com una escena de The Walking Dead. De totes formes les ganes de treballar i crear les seguim tenint, eh!

Avui és un dia especial. Hem deixat els assajos i hem destinat el matí a fer treball de producció per a començar a enllestir temes de cara a l'assaig obert del dia 15 (recordem que hi esteu tots convidadíssims). Ah! i avui anem a dinar de restaurant! Uee! No us preocupeu que a la tarda seguirem assajant eh!

Us deixem amb aquesta cançó que ens agrada molt a tots. A disfrutar!


dimecres, 3 de juliol del 2013

Momento a momento

Ja som a casa (ojala fóssim a casa, aquí els llits són molt incòmodes...) i després de dutxar-nos i relaxar-nos una mica... L'Isaac i el Rafa estan a l'habitació del costat fent una mena de ritual satànic basat en flexions, abdominals i Steel Panther... El Carta i el Teixi estan a la dutxa cantant un repertori de cançons que van des de El Canto del Loco fins a Mecano... El Jorge i el Nico estan passant notes de l'assaig i l'Oriol està preparant el sopar (ell sí que és el Master Chef). I jo (la Sandra)... doncs jo escric el post!

No us penseu que avui hem fet festa per a celebrar que va guanyar el Juan Manuel (del MasterChef edición 2013 i del que ahir vam preveure la victòria).
Només despertar-nos, dos dels que havien d'anar a la Súper Formació de Barcelona han caigut a les malignes xarxes dels llençols (vaya, unos vagos) i no han pogut anar-hi, així que l'Oriol i jo hem anat cap a les terres Barcelonines.
Hem de dir que hem aprés moltíssim de la Súper Formació i que a més a més hem pogut conèixer a gent d'altres companyies que actuaran amb nosaltres.

Mentre nosaltres caminavem per les rambles la resta han estat assajant i... assajant!  (I fent un vint-i-u de bàsquet)

Realment avui no ens han passat moltes coses més... Vivim al moment, o com diria el Jorge: "Momento a momento". Ara és moment de sopar, així que us deixem!

Fins aviat!