diumenge, 14 de juliol del 2013

Cyborg

"La palabra cyborg del acrónimo en inglés cyber (cibernético) y organism (organismo), organismo cibernético, se utiliza para designar una criatura compuesta de elementos orgánicos y dispositivos mecánicos generalmente con la intención de mejorar las capacidades de la parte orgánica."

A un dia de l'assaig obert i d'acabar la residència creativa, el cansament i els nervis s'apoderen de nosaltres i ens fan fer coses estranyes. Després d'estar treballant tota la setmana de forma intensiva ens vam prendre un dia de descans. Tot va començar com un dia normal, però poc a poc vam anar descobrint que aquell divendres no seria un divendres qualsevol...

Durant el matí vam tenir temps d'anar a comprar al Lidl (mejor precio y calidad) i poca cosa més perquè ens vam despertar molt tard. Mentre l'Ori treia diners la Tània (ens ha vingut a fer una visita), l'Isaac i jo (Sandra) esperàvem a fora, i allí ens van passar cosetes. Primer de tot vam veure una noia que era la viva imatge de la Barbie. Una rossa espectacular amb un vestit rosa que baixava pel carrer amb uns talons rosa. Va ser una imatge genial, així explicat no sembla gens genial però... bé és igual!

La Barbie

Després de veure a la Barbie un senyor Targarí de tota la vida ens va començar a preguntar qui érem, on anàvem i perquè ho fèiem. Sí, terrorífic... El més curiós és que al arribar al Lidl ens el vam trobar allí també! És a dir, súper fort ja que nosaltres anàvem amb les bicis... Com un senyor Targarí de tota la vida d'uns 60 anys pot arribar al Lidl caminant abans que uns joves amb bicis!? Terror en la piel.

A la tarda havíem d'anar al lloc per a arreglar uns temes tècnics, però just al marxar, al mateix pati de l'escola pia l'Isaac va caure amb la long i es va fer mal... bastant mal de fet. Al caure es va clavar la càmera (la go pro) a la jamona. Ara l'Isaac té el mote de "Er Cojo".

Al arribar al lloc vam trobar un rotllo de paper de plata tamany industrial i ... Vam transformar l'Isaac en un cyborg, deixant-li de part humana la seva cama coixa i la cara.








Després de fer-li mil fotos vam anar cap a casa a dutxar-nos i posar-nos guapets perquè feien un festival de música (el Paupaterres) i vam anar-hi a fer uns bailoteos.

Bé, no m'allargo més... Si us haguéssim d'explicar totes les tonteries que fem... no acabaríem mai! Només dir-vos que "los cerebros estan fritos" i que demà tenim l'assaig obert i estem mooolt nerviosooos!!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada